Libro: “Lecciones de nuestros abuelos”.

El propio autor, Luis Vivas, compañero de nuestro grupo, nos cuenta las claves de su libro:

El libro explica cómo trabajamos en la escuela la Historia de España del siglo XX, desde la Guerra Civil a la Transición a la Democracia.

Parte de un artículo periodístico que escribe en 2008 Marisol López, una periodista del diario La Opinión de Zamora, tras una investigación sobre mi familia de Zamora: Nada más estallar la Guerra Civil, mis tías-abuelas, siendo tan solo unas niñas, son arrestadas y fusiladas.

Yo cuento esa historia a mi alumnado de 4ESO y les animo a realizar un artículo individual a partir de una investigación que cada uno debe hacer dentro de su propia familia.

El libro es una recopilación de muchas de esas historias; las de los chicos y chicas de varios cursos que han querido participar. En el libro aparece documentación oral y escrita, fotografías y documentos de las familias. Y se completa con el resto de actividades que desarrollamos para trabajar los contenidos de esa época.

Es un libro diferente. Es un libro que explica una metodología que trata de romper los muros del colegio, intentando convertir a los abuelos y abuelas en MAESTROS de sus nietos por unos días.

Y también es un homenaje a esas generaciones que lucharon y sufrieron, y que aún siguen sosteniendo, en muchos casos, a sus familias.

*El alumnado de este curso 20-21 ha elaborado también las ilustraciones que acompañan los artículos, así como los vídeos para la presentación y promoción del libro.

*Y es un proyecto SOLIDARIO: Todos los posibles beneficios de la venta del libro serán destinados a asociaciones como Amigos de la Calle, Casa Caridad y Cáritas, que trabajan con los más necesitados de nuestra sociedad: Los Sin Techo. Si nos ponemos de perfil ante esta situación que viven tantos, quizás no somos una sociedad tan avanzada.

MANIFIEST GEA-CLÍO PLURILINGÜISME

El Projecte Gea-Clio el constituïm un grup de docents que venim practicant la innovació educativa en l’ensenyament de les ciències socials des de fa trenta anys. Estem assistint al procés de redacció dels plans de plurilingüisme dels instituts d’educació secundària en aplicació de la nova normativa sobre aquest tema. En aquest procés s’està implantant l’ensenyament en anglès d’assignatures com la Geografia i la Història en un percentatge determinat de les hores setmanals que s’hi dediquen. Davant d’aquest fet, que considerem un retrocés evident de la qualitat educativa, volem mostrar el nostre desacord amb aquesta mesura. Les raons que adduïm són les següents:

1. Se sotmet l’aprenentatge dels continguts geogràfics i històrics a una suposada millora en la competència lingüística en llengua estrangera, el que implica afavorir l’aprenentatge lingüístic a costa dels continguts de la matèria.

2. Desvirtua el potencial crític de la nostra matèria, donada l’evident simplificació en la profunditat de les reflexions al voltant dels problemes socioambientals actuals i històrics.

3. Impedeix que l’alumnat arribe a construir discursos escrits i orals al voltant de conceptes abstractes que formen part del nostre currículum, obstaculitzant el compliment dels objectius que marca la legislació en l’assoliment de les competències.

4. Es redueix la diversitat, el grau d’exigència i la complexitat de les activitats i de les tasques realitzades a l’aula.

5. Engrandeix la bretxa social en l’accés democràtic al coneixement.

6. Divideix el col·lectiu del professorat generant-se places específiques per a cobrir perfils lingüístics, alterant així l’ordre de les borses, de les comissions de serveis i del concurs de trasllat.

7. Entorpeix la relació directa amb l’alumnat i la detecció de dificultats en l’aprenentatge.

8. No s’inclouen mesures que millorarien la competències lingüística en llengua estrangera com la reducció de les ràtios, el finançament d’estades estrangeres o de programes de conversa, la revisió del currículum o l’assoliment d’un enfocament comunicatiu en les aules.

Les experiències en altres autonomies en la introducció de l’anglès han palesat el fracàs absolut d’aquests models, l’escassa millora en la competència lingüística i l’empobriment del coneixement disciplinar. L’escola pública no pot posar barreres lingüístiques a l’assoliment de coneixements que, en el cas de la Geografia i la Història, permeten la construcció d’un espai públic democràtic que es pot veure greument afectat amb aquesta mesura. A més a més, aquesta normativa suposa un atac a la normalització lingüística del valencià, llengua minoritzada que experimentarà un retrocés en molts centres.

Com a grup dedicat a la investigació i a la innovació en didàctica de les ciències socials, considerem que aquesta normativa soscava la qualitat educativa i resta potencial transformador de les ciències socials. Per la qual cosa, demanem que es revise l’aplicació imminent d’aquesta normativa i s’aposte amb convicció per una millora real de l’aprenentatge.

IES Clot del Moro, Sagunt: Manifest contra el fanatisme

L’educació és una eina de construcció del futur i els que ens hi dediquem tenim molt clar que ens enfrontem una responsabilitat fonamental: la d’educar a les properes generacions de ciutadans i ciutadanes que constituiran la base social de l’endemà. Nosaltres, com a docents de Geografia i Història, concebem la nostra disciplina com a un saber orientat cap a la transformació social que va més enllà de l’aprenentatge mecànic o memorístic de conceptes factuals. Les ciències socials esdevenen un saber orientat cap a l’acció: la construcció d’una ciutadania democràtica, capaç de qüestionar aquells elements negatius de la nostra societat i adquirir una capacitat constructora i de proposta.

Recentment estem assistint a la proliferació de discursos d’odi cap al professorat, al qüestionament de la nostra tasca i la nostra dignitat professional. La nostra formació, coneixements i professionalitat està sent contínuament desacreditada per un sector encara minoritari però important i sorollós de la societat que s’atribueix la veritat absoluta i el poder moral sobre el coneixement i sobre allò que s’ha de conèixer i allò que s’ha de silenciar o recrear segons els seus interessos o creences. El discurs de la desconfiança cap a l’acció docent i la ingerència en aquesta arriba a tals extrems que es posen en dubte les activitats i les diferents decisions didàctiques que prenem com a col·lectiu professional.

Aquests discursos d’odi s’han fet palesos els últims dies de la manera més vil i execrable: amb l’assassinat d’un profesor francès, Samuel Paty, per defensar la llibertat d’expressió. L’assetjament per part de l’islamisme radical cap a este docent suposa, no sols dubtar sobre la professió docent, sinó atemptar contra els supòsits més bàsics del nostre ordre social: la llibertat i la dignitat humanes.

Dubtar dels docents suposa dubtar del major mecanisme que existeix per a la superació de les desigualtats: l’escola, institució que té com a meta obrir la ment dels infants i donar-los a conèixer un món immens de coneixement. El dogmatisme, la censura i les represàlies ens acosten a temps d’obscurantisme i fonamentalisme antidemocràtic. En el nostre cas, la matèria de Geografia i Història té un component evident de controvèrsia. La controvèrsia, el pensament alternatiu i la discrepància són, malgrat que als que abanderen el dogma els pese, símptomes de llibertat i de democràcia.

Per tot açò, i perquè diferents postures polítiques a l’Estat espanyol també tracten de limitar la llibertat d’expressió i atemptar contra elements bàsics de la nostra convivència, fem una crida a les autoritats acadèmiques i a l’Administració perquè condemnen qualsevol fal·làcia, discurs d’odi o mostra d’intolerància en l’escola. Com a docents i, específicament com a professors i professores de Geografia i Història ens enfrontarem de manera rotunda a les postures fanàtiques que duguen a terme qualsevol atac a la dignitat docent, la democràcia i la llibertat.

En pdf: manifest-contra-el-fanatismeBaixa