El Projecte Gea-Clio el constituïm un grup de docents que venim practicant la innovació educativa en l’ensenyament de les ciències socials des de fa trenta anys. Estem assistint al procés de redacció dels plans de plurilingüisme dels instituts d’educació secundària en aplicació de la nova normativa sobre aquest tema. En aquest procés s’està implantant l’ensenyament en anglès d’assignatures com la Geografia i la Història en un percentatge determinat de les hores setmanals que s’hi dediquen. Davant d’aquest fet, que considerem un retrocés evident de la qualitat educativa, volem mostrar el nostre desacord amb aquesta mesura. Les raons que adduïm són les següents:
1. Se sotmet l’aprenentatge dels continguts geogràfics i històrics a una suposada millora en la competència lingüística en llengua estrangera, el que implica afavorir l’aprenentatge lingüístic a costa dels continguts de la matèria.
2. Desvirtua el potencial crític de la nostra matèria, donada l’evident simplificació en la profunditat de les reflexions al voltant dels problemes socioambientals actuals i històrics.
3. Impedeix que l’alumnat arribe a construir discursos escrits i orals al voltant de conceptes abstractes que formen part del nostre currículum, obstaculitzant el compliment dels objectius que marca la legislació en l’assoliment de les competències.
4. Es redueix la diversitat, el grau d’exigència i la complexitat de les activitats i de les tasques realitzades a l’aula.
5. Engrandeix la bretxa social en l’accés democràtic al coneixement.
6. Divideix el col·lectiu del professorat generant-se places específiques per a cobrir perfils lingüístics, alterant així l’ordre de les borses, de les comissions de serveis i del concurs de trasllat.
7. Entorpeix la relació directa amb l’alumnat i la detecció de dificultats en l’aprenentatge.
8. No s’inclouen mesures que millorarien la competències lingüística en llengua estrangera com la reducció de les ràtios, el finançament d’estades estrangeres o de programes de conversa, la revisió del currículum o l’assoliment d’un enfocament comunicatiu en les aules.
Les experiències en altres autonomies en la introducció de l’anglès han palesat el fracàs absolut d’aquests models, l’escassa millora en la competència lingüística i l’empobriment del coneixement disciplinar. L’escola pública no pot posar barreres lingüístiques a l’assoliment de coneixements que, en el cas de la Geografia i la Història, permeten la construcció d’un espai públic democràtic que es pot veure greument afectat amb aquesta mesura. A més a més, aquesta normativa suposa un atac a la normalització lingüística del valencià, llengua minoritzada que experimentarà un retrocés en molts centres.
Com a grup dedicat a la investigació i a la innovació en didàctica de les ciències socials, considerem que aquesta normativa soscava la qualitat educativa i resta potencial transformador de les ciències socials. Per la qual cosa, demanem que es revise l’aplicació imminent d’aquesta normativa i s’aposte amb convicció per una millora real de l’aprenentatge.
