Manifest: Les cultures antidemocràtiques i l’educació pública

Captura de pantalla 2019-11-28 a las 11.41.43.png

LES CULTURES ANTIDEMOCRÀTIQUES I L’EDUCACIÓ PÚBLICA

En aquests dies hem conegut alguns incidents que ens preocupen. D’una banda, pintades amb al·lusions al nazisme i referències explícites a un partit que no accepta les regles democràtiques, com és VOX. Això ha succeït a Paiporta. Per una altra, l’assetjament a professors que exerceixen la seva professió parlant en termes de llibertat: els casos de Petrer i Puçol.

S’incita a qüestionar el raciocini, l’argumentació docent i es busca potenciar la visceralitat de les passions més baixes: l’enfrontament personal per desacreditar mitjançant la por. D’això se’n diu feixisme. I l’estudi històric ho ha mostrat amb proves documentals.

El Projecte Gea-Clío és un grup de professors i professores que venim practicant la innovació docent des de fa trenta anys. Hem afavorit una manera d’aprendre a explicar els fets socials que facilitara l’autonomia personal per a la recerca de decisions que es basaren en criteris racionals democràtics.

Per això mateix volem denunciar aquests fets. S’acusa d’adoctrinar. Precisament la prova més palpable que això no és així és l’exercici d’opinions clarament contràries als valors democràtics i ciutadans. Si s’adoctrinara no existirien aquest tipus de conductes. Per contra, quan es busca persuadir o convèncer el trajecte és més llarg. Però és un camí que paga la pena, ja que amb l’intercanvi d’arguments racionals es construeix un espai públic de convivència, de col·laboració.

La fàcil difusió de notícies falses a les xarxes fa que s’expandisquen rumors i s’anime a conductes intolerants, basades en el menyspreu de la racionalitat. L’exercici de la docència té, com la persuasió, un temps més lent. Però al mateix temps més contundent. Les seues explicacions són encertades perquè es basen en l’anàlisi dels conceptes i en l’aportació de les proves que conformen un argument. Els que rebutgen la democràcia només saben infondre por i llançar proclames per acovardir.

Un grup didàctic, com és Gea-Clio, té l’obligació ètica d’educar. Guiar la població a un raonament democràtic que configure un espai públic. I per això la primera tasca és impugnar i denunciar les accions que impedeixen la convivència i la construcció d’un espai públic.

És hora de parlar i raonar. No fos cosa que quan vulguem parlar siga tard, com li va passar a Unamuno a la Universitat de Salamanca. Hem de parlar alt i clar a favor de l’adoctrinament democràtic. Hem de poder construir un espai públic educatiu. Perquè les alternatives són la barbàrie i la submissió de la ciutadania a súbdits. Els casos de Petrer, Paiporta i Puçol no poden repetir-se. Són virus que destrueixen la convivència. I en això està el nostre futur.

Gea-Clío

23/11/19

Articles recents sobre Gea-Clío.

Paula Jardón acaba de publicar en Ar@cne un article interessantíssim sobre els 30 anys de Gea-Clío:

Jardón, Paula (2019, octubre). El sentido de la enseñanza de la Geografía y de la Historia. 30 años del Proyecto Gea-Clío. Ar@rcne. Revista electrónica de recursos en internet sobre Geografía y Ciencias Sociales, 235, 1-16.

Aracne.png

I derivat d’una de les taules redones dels 30 anys, Gea-Clío i la qüestió de la “diversitat”, en Investigación en la Escuela:

http://dx.doi.org/10.12795/IE.2019.i98.03

Manifiesto: POR LA DIGNIDAD PROFESIONAL DOCENTE ¿QUIÉN ADOCTRINA?

 

Captura de pantalla 2019-02-26 a las 18.16.42.pngLogo Socials negro.png

Gea-Clío y Social(s): Grup de recerca i d’innovació en educació geogràfica i histórica

www.socialsuv.org

Estos días convulsos, donde se opina rápidamente de todo sin medir las consecuencias de las palabras pronunciadas, se ha puesto en entredicho la autonomía crítica y libertad de cátedra del profesorado (artículo 20.1.c de la Constitución española de 1978). Y se acusa de manipular la educación escolar a uno de los sujetos más relevantes: el profesorado.

La libertad de cátedra es, en palabras del Tribunal Constitucional, “una proyección de la libertad ideológica y del derecho a difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones de los docentes en el ejercicio de su función. Consiste, por tanto, en la posibilidad de expresar las ideas o convicciones que cada profesor asume como propias en relación a la materia objeto de su enseñanza, …” (Sentencia 217/1992 del Tribunal Constitucional, publicada en BOE del 23/12/1992).

En consecuencia, el recurso a la manipulación de los contenidos escolares que indican algunos diputados, especialmente de los partidos conservadores, es falso. Es un argumento que se contradice con los principios constitucionales y con la necesidad de una argumentación académica de autoridad. Y ello es precisamente lo que se cuestiona en las interpretaciones torticeras de los diputados que aluden a la manipulación para subestimar la capacidad de autonomía crítica del profesorado.

Resulta incomprensible que en el momento en que se reivindica la autoridad del profesorado para mejorar la calidad educativa se aluda a la manipulación como un efecto perverso de la acción de enseñar. Claro está, el contexto en que se produce nos permite explicar dicha contradicción. Existen pruebas judiciales que atestiguan que algunos diputados y altos cargos políticos quieren legitimar su autoridad y liderazgo en unos títulos universitarios que son fraudulentos, o sencillamente no existen. Desde esta autoridad se impugna la autonomía crítica de los/las docentes para ejercer su profesión, poniendo en el centro de la diana precisamente a los/las docentes que con mayor libertad pueden hacerlo: los de la Pública.

Y además se alude a la articulación del Estado, a la configuración histórica de las nacionalidades en España desde una superficialidad manifiesta. ¿Cómo se puede hablar de una nación española desde tiempos de los Reyes Católicos o El Cid? Las investigaciones históricas son determinantes para mostrar con documentos oficiales la pluralidad de reinos e instituciones en la denominada España moderna. Seguramente, el reconocimiento de la complejidad, un poco de humildad y un poco más de estudio histórico,  ayudaría a formar una opinión pública con criterio propio y serenidad para afrontar los conflictos  presentes. Los profesores y profesoras no podemos mirar hacia otra parte. Es responsabilidad del profesorado, promover en sus aulas esta mirada compleja, abierta y serena a la realidad, en la que nuestro alumnado crece como persona ejerciendo la ciudadanía.

Desde el grupo de innovación didáctica Gea-Clío y desde el grupo de investigación universitario de Didáctica de las Ciencias Sociales, SOCIAL(S), queremos hacer un llamamiento a la dignidad de los/las docentes de la enseñanza en cualquier nivel (Infantil, Primaria, Secundaria, Universidad) y a que alcemos nuestra voz contra aquellos que desprecian la educación o simplemente la desconocen.

POR LA DIGNIDAD PROFESIONAL DOCENTE

La maleta de la ciència

Construir i veure el funcionament d’una font, un pulmó artificial o un coet, saber com treballen les ales d’un avió, fer un guèiser a petita escala, donar vida a un submarí, elaborar un vaixell que navegue, o dissenyar un rellotge d’aigua són algunes de les propostes amb aire i aigua presentades en la Maleta de la Ciència per a acostar el coneixement científic i despertar vocacions entre l’alumnat d’entre 3 i 12 anys. El projecte, dissenyat pel professor de Didàctica de les Ciències Socials del Departament d’Eduació de la Universitat Jaume I, Enric Ramiro, i desenvolupat per la Càtedra de Divulgació Científica de la Universitat de València-UCC+i, ha sigut elegit com el millor projecte de Divulgació de la Ciència 2015 en l’àmbit espanyol.