Las enseñanzas de la pandemia. Una propuesta para la actuación.

Un grupo de instituciones y grupos de investigación, entre ellos Gea-Clío, han impulsado el manifiesto «Las enseñanzas de la pandemia».

LAS ENSEÑANZAS DE LA PANDEMIA. UNA PROPUESTA PARA LA ACTUACIÓN

El homo sapiens tiene un problema de supervivencia como género y especie. Una pandemia afecta no solo a su modelo de convivencia social, sino también a su desarrollo biológico. Ambas dimensiones están conectadas en el plano personal y colectivo. Por eso mismo, sus consecuencias tendrán repercusiones personales y consecuencias sociales.

            Como personas preocupadas por la convivencia ciudadana y por la difusión de una cultura crítica queremos invitar a otras asociaciones y personas a manifestar sus expectativas sobre el futuro de la humanidad en un marco de convivencia ciudadana. Quienes nos preocupamos por la educación y por el análisis de los problemas sociales tenemos el compromiso ético de dar a conocer nuestros argumentos para desarrollar nuevas maneras de proyectar el futuro.

            Las certezas que se habían elaborado sobre el desarrollo de la humanidad se han derrumbado. La ciencia y la tecnología no logran controlar y combatir un minúsculo virus que ha contagiado, al menos, a más de 25 millones de personas y ha causado la muerte a cerca de un millón de congéneres. La difusión de falsas noticias ha sembrado dudas en el tratamiento de la enfermedad y ha provocado mayor temor e incertidumbre. Los flujos financieros y una economía de servicios sin base productiva física nos han abocado a una catástrofe humana, con más desequilibrios entre personas y territorios. La inconsistencia de la defensa de un ecosistema planetario ha favorecido la expansión del riesgo ambiental y, por consiguiente, el surgimiento de amenazas biológicas y climáticas.

            Las pandemias han sido un fenómeno recurrente en la humanidad: la peste negra o la gripe “española” serían dos ejemplos constatables. La novedad estriba en la ingente cantidad de informaciones cruzadas respecto a su tratamiento, que manifiestan unos intereses ocultos de posiciones beneficiosas de algunas personas y grupos. Y en este contexto debemos analizar las propuestas de negacionistas y vendedores de falsas promesas universales. La capacidad del ser humano “sapiens” de acordar alianzas para enfrentarse a los peligros ha devenido en una defensa de intereses sociales determinados, bajo la apariencia de la defensa de la humanidad. Difícilmente regresaremos una “nueva normalidad” y los comportamientos individuales deberán tener siempre presente la defensa del bien estar colectivo, en su conjunto.

            Ante este panorama las personas y asociaciones que firmamos este manifiesto ponemos de relieve la necesidad de acordar un programa de actuación en el campo de la educación y difusión cultural. Proclamamos una serie de principios que procederíamos a llevar adelante en nuestras tareas profesionales, social y personalmente. Son propuestas para debatir, pero que marcan una metodología de trabajo, un compromiso social.

1.-La tarea de análisis de la pandemia se organizará con el apoyo de una racionalidad ética que se fundamente en la Declaración Universal de 1948 y con teorías sólidas de las ciencias sociales

2.- Los valores morales personales podrán ser expresados y manifestados, nunca impuestos, dentro del ámbito de libertad, tolerancia y respeto, según los principios éticos indicados en el punto 18 de los Derechos humanos.

3.-Las coordenadas temporales del análisis social vendrá determinado por el estudio histórico del género humano en su proceso de adaptación al medio planetario

 4.-Los marcos territoriales serán los que se concreten en sus diferentes escalas, en sus interacciones globales y locales, considerando los ámbitos subjetivos y políticos

5.-El análisis de la organización del sistema productivo y la distribución de los recursos se ajustarán a los principios de la sostenibilidad y de la economía circular

6. El análisis del funcionamiento de los sistemas de salud y escolares tendrá presente los principios de equidad y de dignidad de toda persona, siguiendo la Declaración Universal de 1948

7.-Consecuentemente la selección cultural de los contenidos educativos para la educación básica se soportarán en la selección de problemas sociales determinados en las situaciones precedentes

8.-El sistema escolar deberá privilegiar las actuaciones encaminadas a desarrollar el estudio de las incertidumbres humanas en el medio planetario frente a otras consideraciones culturales étnicas o territoriales

 9.-Las personas y organizaciones que firmamos el presente documento nos comprometemos a impulsar en nuestras esferas profesionales y personales actuaciones conducentes a crear un relato crítico local en un contexto global

10.-Los recursos informativos para este propósito serán analizados con cautela, para verificar la pertinencia de sus datos, hechos, conceptos y teorías en relación con la defensa de los valores determinados en la Carta de 1948 y evitar la difusión de bulos.

Adhiérete aquí: FIRMAR MANIFIESTO

IES Clot del Moro, Sagunt: Manifest contra el fanatisme

L’educació és una eina de construcció del futur i els que ens hi dediquem tenim molt clar que ens enfrontem una responsabilitat fonamental: la d’educar a les properes generacions de ciutadans i ciutadanes que constituiran la base social de l’endemà. Nosaltres, com a docents de Geografia i Història, concebem la nostra disciplina com a un saber orientat cap a la transformació social que va més enllà de l’aprenentatge mecànic o memorístic de conceptes factuals. Les ciències socials esdevenen un saber orientat cap a l’acció: la construcció d’una ciutadania democràtica, capaç de qüestionar aquells elements negatius de la nostra societat i adquirir una capacitat constructora i de proposta.

Recentment estem assistint a la proliferació de discursos d’odi cap al professorat, al qüestionament de la nostra tasca i la nostra dignitat professional. La nostra formació, coneixements i professionalitat està sent contínuament desacreditada per un sector encara minoritari però important i sorollós de la societat que s’atribueix la veritat absoluta i el poder moral sobre el coneixement i sobre allò que s’ha de conèixer i allò que s’ha de silenciar o recrear segons els seus interessos o creences. El discurs de la desconfiança cap a l’acció docent i la ingerència en aquesta arriba a tals extrems que es posen en dubte les activitats i les diferents decisions didàctiques que prenem com a col·lectiu professional.

Aquests discursos d’odi s’han fet palesos els últims dies de la manera més vil i execrable: amb l’assassinat d’un profesor francès, Samuel Paty, per defensar la llibertat d’expressió. L’assetjament per part de l’islamisme radical cap a este docent suposa, no sols dubtar sobre la professió docent, sinó atemptar contra els supòsits més bàsics del nostre ordre social: la llibertat i la dignitat humanes.

Dubtar dels docents suposa dubtar del major mecanisme que existeix per a la superació de les desigualtats: l’escola, institució que té com a meta obrir la ment dels infants i donar-los a conèixer un món immens de coneixement. El dogmatisme, la censura i les represàlies ens acosten a temps d’obscurantisme i fonamentalisme antidemocràtic. En el nostre cas, la matèria de Geografia i Història té un component evident de controvèrsia. La controvèrsia, el pensament alternatiu i la discrepància són, malgrat que als que abanderen el dogma els pese, símptomes de llibertat i de democràcia.

Per tot açò, i perquè diferents postures polítiques a l’Estat espanyol també tracten de limitar la llibertat d’expressió i atemptar contra elements bàsics de la nostra convivència, fem una crida a les autoritats acadèmiques i a l’Administració perquè condemnen qualsevol fal·làcia, discurs d’odi o mostra d’intolerància en l’escola. Com a docents i, específicament com a professors i professores de Geografia i Història ens enfrontarem de manera rotunda a les postures fanàtiques que duguen a terme qualsevol atac a la dignitat docent, la democràcia i la llibertat.

Manifest: Les cultures antidemocràtiques i l’educació pública

Captura de pantalla 2019-11-28 a las 11.41.43.png

LES CULTURES ANTIDEMOCRÀTIQUES I L’EDUCACIÓ PÚBLICA

En aquests dies hem conegut alguns incidents que ens preocupen. D’una banda, pintades amb al·lusions al nazisme i referències explícites a un partit que no accepta les regles democràtiques, com és VOX. Això ha succeït a Paiporta. Per una altra, l’assetjament a professors que exerceixen la seva professió parlant en termes de llibertat: els casos de Petrer i Puçol.

S’incita a qüestionar el raciocini, l’argumentació docent i es busca potenciar la visceralitat de les passions més baixes: l’enfrontament personal per desacreditar mitjançant la por. D’això se’n diu feixisme. I l’estudi històric ho ha mostrat amb proves documentals.

El Projecte Gea-Clío és un grup de professors i professores que venim practicant la innovació docent des de fa trenta anys. Hem afavorit una manera d’aprendre a explicar els fets socials que facilitara l’autonomia personal per a la recerca de decisions que es basaren en criteris racionals democràtics.

Per això mateix volem denunciar aquests fets. S’acusa d’adoctrinar. Precisament la prova més palpable que això no és així és l’exercici d’opinions clarament contràries als valors democràtics i ciutadans. Si s’adoctrinara no existirien aquest tipus de conductes. Per contra, quan es busca persuadir o convèncer el trajecte és més llarg. Però és un camí que paga la pena, ja que amb l’intercanvi d’arguments racionals es construeix un espai públic de convivència, de col·laboració.

La fàcil difusió de notícies falses a les xarxes fa que s’expandisquen rumors i s’anime a conductes intolerants, basades en el menyspreu de la racionalitat. L’exercici de la docència té, com la persuasió, un temps més lent. Però al mateix temps més contundent. Les seues explicacions són encertades perquè es basen en l’anàlisi dels conceptes i en l’aportació de les proves que conformen un argument. Els que rebutgen la democràcia només saben infondre por i llançar proclames per acovardir.

Un grup didàctic, com és Gea-Clio, té l’obligació ètica d’educar. Guiar la població a un raonament democràtic que configure un espai públic. I per això la primera tasca és impugnar i denunciar les accions que impedeixen la convivència i la construcció d’un espai públic.

És hora de parlar i raonar. No fos cosa que quan vulguem parlar siga tard, com li va passar a Unamuno a la Universitat de Salamanca. Hem de parlar alt i clar a favor de l’adoctrinament democràtic. Hem de poder construir un espai públic educatiu. Perquè les alternatives són la barbàrie i la submissió de la ciutadania a súbdits. Els casos de Petrer, Paiporta i Puçol no poden repetir-se. Són virus que destrueixen la convivència. I en això està el nostre futur.

Gea-Clío

23/11/19

Articles recents sobre Gea-Clío.

Paula Jardón acaba de publicar en Ar@cne un article interessantíssim sobre els 30 anys de Gea-Clío:

Jardón, Paula (2019, octubre). El sentido de la enseñanza de la Geografía y de la Historia. 30 años del Proyecto Gea-Clío. Ar@rcne. Revista electrónica de recursos en internet sobre Geografía y Ciencias Sociales, 235, 1-16.

Aracne.png

I derivat d’una de les taules redones dels 30 anys, Gea-Clío i la qüestió de la “diversitat”, en Investigación en la Escuela:

http://dx.doi.org/10.12795/IE.2019.i98.03